El silenci del temps

Aquestes fotografies són una aproximació a dos territoris.
Ambdós reflecteixen allò més essencial: la terra i la vida.
Som conscient del seu aspecte antropológic,
però l'antropologia no és la raó d'aquestes imatges.
He procurat ser fidel a l'intemporal i dins d'aquest àmbit costumista
destacar la senzillesa d'una forma de vida i de paisatge.
No hi ha folklore, sinó el cor del nin que encara rep l'aroma
del que és perdurable.
Així, idò, he pensat en ma mare i amb la meva terra
i a elles les dedic aquest llibre.

Pere Colom



Un temps per mirar, un temps per enregistrar.
Un silenci per copsar, un silenci per revelar i els paratges
mallorquins com a referència i com a amor....

.....des de la introducció de la maquinària agrìcola
i de la instal.lació de la xarxa de cables, el camp ha canviat.
El soroll ha romput el silenci i els cables han fermat l'horitzó.
I, silenci de l'horitzó o l'horitzó del silenci ès el que, dia a dia,
pas a pas, cerca Pere Colom en els camps mallorquins
com a penyora d'un temps passat....

.....així ens presenta històries silencioses d'un temps que s'esvaeix,
camins d'una Mallorca sense retorn. I allà on el retorn no és possible
la nostàlgia estremeix la memòria. És la Mallorca que a cada hora que passa,
a cada brogit que esclata, més reclosa resta en el recordatori d'uns gravats,
en l'evocació d'uns quadres.......

......Pere Colom, embruixat embruixador, ha fotografiat
el que no es pot fotografiar, el silenci del temps.


Extrect de l'introducció de

Alexandre Ballester